Sostre o banc de núvols mitjans, fet de lloses o masses globulars aplanades i disposades en rengles, d’una manera regular, en una o dues direccions; els seus elements més petits són prims, amb parts ombrejades o sense.

altocúmul, altocumulus

Ac

Artefacte de persianes o de posts per a abrigar els termòmetres contra la pluja, els raigs de Sol i la reverberació del terreny i de les parets, però que deixa circular lliurement l’aire a l’entorn dels aparells.

Estudi de les radiacions que arriben a la Terra o a un lloc determinat d’ella.

Qualificatiu dels canvis de temperatura, pressió i densitat d’una substància quan no se li comunica ni sostreu cap quantitat de calor.

Línia que, en un diagrama aerològic, representa les transformacions d’una quantitat d’aire saturat.

Línia que, en un diagrama aerològic, representa les transformacions d’una quantitat d’aire sec.

1. Estudi dinàmic del moviment d’un cos dins l’aire. | 2. Dinàmica dels gasos.

Diagrama aerològic ideat per Refsdal, que té per abscisses log T i per ordenades T log p.

Estudi (sobretot termodinàmic) de l’atmosfera.

Sovint s’aplica en sentit restrictiu, significant solament l’estudi de l’atmosfera lliure.

Conjunt de corpuscles microscòpics en suspensió en l’atmosfera, que enterboleixen l’aire i li comuniquen propietats que recorden les de les solucions col·loidals.

Bastonet molt petit (o escata) de glaç, que voleia visiblement en l’aire.

Es veu bé sobretot quan brilla a la lluïssor del Sol, i llavors pot produir columnes solars i altres fenòmens d’halo. Apareix en temps estable, a l’hivern, més freqüentment amb grans freds en l’hivern polar o en les altes regions de l’atmosfera lliure.

Precipitació quelcom uniforme de neu a mig fondre o de neu i pluja barrejades.

Barreja de gasos que constitueix l’atmosfera.

Algunes vegades s’entén per aire aquesta barreja després d’haver-se’n eliminat el vapor d’aigua.

Aire procedent de les baixes latituds.

En meteorologia, aire amb una humitat relativa molt elevada, que es condensa amb facilitat.

Aire procedent de les regions polars.

Aire que conté tota la quantitat de vapor d’aigua compatible amb la seva temperatura.

En meteorologia, aire que, per ésser la seva temperatura molt superior al punt de rosada, es comporta físicament com si fos sec, encara que contingui vapor d’aigua.

Aire procedent de les proximitats dels tròpics.

Crepuscle del matí: temps comprès entre les primeres clarors matinals i la sortida del Sol. Trenc d’alba, punta d’alba: començament del crepuscle del matí.

Proporció de la llum incident en un cos no lluminós, que és reflectida difusament per ell.

Vents alisis.

Baròmetre aneroide graduat de manera que marca l’altitud sobre el nivell del mar.

Aquesta graduació ha estat feta per a una atmosfera tipus.

Altura sobre el nivell del mar.

Nom genèric dels núvols d’altitud mitjana (altocúmulus i altoestratus).